Sembla mentida com som les persones, o millor dit, com funciona la memòria de les persones. Bé, tan és, començarem dient que no es pot desmentir una mentida, ja que és mentida. Els darrers escrits de CCOO no s’ajusten gens a la realitat que s’està vivint i que ells qualifiquen com a “fet excepcional”. En relació a aquest “fet excepcional”, és veritat que la companya Aïda Basarrate se n’ha anat de la USOC, i ho podem entendre, perquè més d’un de nosaltres, en el seu lloc, també ho hauríem fet.
Ens sorprèn que els avui escandalitzats pel transfuguisme, fa uns anys van abandonar la UGT emportant-se, no sempre amb honestedat, els seus afiliats.
També és cert que la companya Aïda Basarrate ha deixat la Secretaria de la Junta de Personal. Ara bé, el més cert i fonamental, que ningú explica, és que la companya Aïda va marxar de la USOC desprès d’una reunió del Sindicat, en la qual se li va plantejar que dimitís de Secretària General de la Secció Sindical de la USOC per no combregar amb la seva línia de treball. Aquest fet va suposar la culminació de tres anys de contínues desavinences, confrontacions i disputes personals internes amb les quals no hi estava gens d’acord.
Efectivament, per coherència sindical, darrera d’aquesta falta de confiança es produeix la sortida de la USOC.
Resulta evident que els companys de CCOO estan en absoluta contradicció utilitzant interessadament dues vares de mesurar ben diferents.
Nosaltres no ens vam oferir a la companya Aïda, com van fer els companys de CCOO, que van ser els primers en oferir-se en donar-li recolzament i suport si es quedava amb ells.
Obliden els companys de CCOO que la UGT fa poc més de dos anys, ja va patir el que ells denominen “fet excepcional”. Cal recordar-los que sota les sigles de la UGT van marxar vuit (8) companys, primer al grup mixt i poc desprès es van incorporar a la USOC i van deixar a la UGT amb un delegat a funcionaris i un delegat a laborals. I per descomptat, cap d’ells va dimitir com a delegat.
També convé recordar que en l’anterior Comitè d’Empresa un delegat de la Candidatura Independent es va veure compel·lit pels seus companys a presentar la dimissió després d’haver intentat passar-se, a canvi de no direm quines promeses, ( no cal furgar en la ferida d’ algú que va cometre un error però que en darrera instància va tenir la decència de rectificar) a les files de la llavors UGT, posteriorment grup d’ escindits i posteriorment USOC.
Si després d’aquest exercici de memòria, CCOO es manté en la seva postura de no pactar amb trànsfugues, ni amb aquells que acullen a trànsfugues, serà curiós esperar quina explicació donaran per mantenir un pacte amb qui no només és trànsfuga sinó que provoca de sotamà el transfuguisme.
Es veritat que darrerament la UGT va manifestar el seu interès per fer un procés d’aproximació amb els companys de CCOO, però també es veritat que els companys de CCOO, volien fer un procés d’aproximació amb la UGT només deixant fora els companys de l’ASEMIT. Per tant, no sabem a què juga CCOO.
Doncs NO i NO, companys! No a la manca de responsabilitat, no a la incontinència verbal i no a les cerimònies interessades de confusió i hipocresia per explicar les coses segons convenen en cada moment.
No sabem què passa amb els companys de CCOO, no sabem si es protagonisme, personalisme o ganes de superació. Si es tracta d’això darrer, realment s’han superat!
Sindicats UGT i ASEMIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada