QUE SI VOLS ARRÒS, CATALINA !La demagògia i el cinisme amb que CCOO s'està comportant no té límits. El que ahir estava consensuat entre quatre sindicats, avui és qüestionat, només perquè necessiten protagonisme, donat que s'han quedat sols.
Val a dir que els tres sindicats: ASEMIT, USOC i UGT, hem cedit en varies ocasions per no trencar el consens al que havíem arribat els quatre sindicats, tot i que algunes de les propostes que portava CCOO eren clarament inferiors a les presentades per algun dels altres tres sindicats.
També, i perquè quedi molt clar, és necessari dir que el col·lectiu de la Guàrdia Urbana ha estat i estarà fora de la valoració de llocs de treball perquè així es va pactar per unanimitat entre els quatre sindicats i la corporació. A més a més, gràcies a l'acord que existeix entre la corporació i aquest col·lectiu de treballadors (equiparació amb els mossos d'esquadra) aquests no han hagut de sortir al carrer a manifestar-se, com a passat el darrer cap de setmana a Barcelona amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
CCOO, al quedar-se sense arguments, recorre a un vell truc -que porten anys utilitzant- d'enfrontar als treballadors. Aquest truc, consisteix en atacar sempre les millores que obté la Guàrdia Urbana, per aconseguir després el benefici per uns quants de la seva colla, amb la llei del mínim esforç.
ASEMIT, USOC i UGT vam fer un exercici de responsabilitat i mentre va durar el consens entre els quatre sindicats, vam ser fidels a les regles que entre tots quatre establírem. És cert, però, que es va haver d'advertir fins a tres cops a CCOO, perquè no les estaven respectant. Aquesta situació va fer que ASEMIT, USOC i UGT ens plantegéssim, en una reunió abans del període de vacances d’estiu, crear un document que recollís les regles del consens sindical. Vam convocar una reunió per trobar-nos les quatre forces sindicals i l’única veu discordant amb l’esborrany de document va ser CCOO. Tot i així, digueren que farien propostes i que ens enviarien el document. Al tornar de les vacances, després de l'estiu, ens van dir: “que si vols arròs, Catalina!”, aquesta simpàtica expressió que significa que ells continuaran fent oïdes sordes i actuant de la manera que més els interessa a ells.
El passat 25 de setembre, apel·lant a la responsabilitat, vam fer el darrer intent de convèncer a CCOO que fes marxa enrere en els seus plantejaments. Aquest treball va resultar estèril, perquè CCOO va considerar que el document de consens els obligava a cedir protagonisme i es van autoexcloure i van marxar de la reunió.
Cal recordar algun dels compromisos que reflecteix aquest document. En un dels punts es deixa ben clar que ningú pot aprofitar-se unilateralment dels acords assolits i que tot comunicat als treballadors ha d’anar acompanyat de les sigles dels quatre sindicats. Un altre dels punts importants és que quan estem en una taula de treball, si no hi ha unanimitat entre els quatre sindicats, s'haurà de cedir al que acordi una majoria de tres sindicats.
I nosaltres ens preguntem: els de CCOO, que s’han posat tant pesadets amb que l’arròs era molt bo, realment busquen el bé dels treballadors? O bé només busquen un protagonisme inútil que no va enlloc? Això últim, és el que donen a entendre amb la seva actitud tan poc respectuosa.
Val a dir que els tres sindicats: ASEMIT, USOC i UGT, hem cedit en varies ocasions per no trencar el consens al que havíem arribat els quatre sindicats, tot i que algunes de les propostes que portava CCOO eren clarament inferiors a les presentades per algun dels altres tres sindicats.
També, i perquè quedi molt clar, és necessari dir que el col·lectiu de la Guàrdia Urbana ha estat i estarà fora de la valoració de llocs de treball perquè així es va pactar per unanimitat entre els quatre sindicats i la corporació. A més a més, gràcies a l'acord que existeix entre la corporació i aquest col·lectiu de treballadors (equiparació amb els mossos d'esquadra) aquests no han hagut de sortir al carrer a manifestar-se, com a passat el darrer cap de setmana a Barcelona amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
CCOO, al quedar-se sense arguments, recorre a un vell truc -que porten anys utilitzant- d'enfrontar als treballadors. Aquest truc, consisteix en atacar sempre les millores que obté la Guàrdia Urbana, per aconseguir després el benefici per uns quants de la seva colla, amb la llei del mínim esforç.
ASEMIT, USOC i UGT vam fer un exercici de responsabilitat i mentre va durar el consens entre els quatre sindicats, vam ser fidels a les regles que entre tots quatre establírem. És cert, però, que es va haver d'advertir fins a tres cops a CCOO, perquè no les estaven respectant. Aquesta situació va fer que ASEMIT, USOC i UGT ens plantegéssim, en una reunió abans del període de vacances d’estiu, crear un document que recollís les regles del consens sindical. Vam convocar una reunió per trobar-nos les quatre forces sindicals i l’única veu discordant amb l’esborrany de document va ser CCOO. Tot i així, digueren que farien propostes i que ens enviarien el document. Al tornar de les vacances, després de l'estiu, ens van dir: “que si vols arròs, Catalina!”, aquesta simpàtica expressió que significa que ells continuaran fent oïdes sordes i actuant de la manera que més els interessa a ells.
El passat 25 de setembre, apel·lant a la responsabilitat, vam fer el darrer intent de convèncer a CCOO que fes marxa enrere en els seus plantejaments. Aquest treball va resultar estèril, perquè CCOO va considerar que el document de consens els obligava a cedir protagonisme i es van autoexcloure i van marxar de la reunió.
Cal recordar algun dels compromisos que reflecteix aquest document. En un dels punts es deixa ben clar que ningú pot aprofitar-se unilateralment dels acords assolits i que tot comunicat als treballadors ha d’anar acompanyat de les sigles dels quatre sindicats. Un altre dels punts importants és que quan estem en una taula de treball, si no hi ha unanimitat entre els quatre sindicats, s'haurà de cedir al que acordi una majoria de tres sindicats.
I nosaltres ens preguntem: els de CCOO, que s’han posat tant pesadets amb que l’arròs era molt bo, realment busquen el bé dels treballadors? O bé només busquen un protagonisme inútil que no va enlloc? Això últim, és el que donen a entendre amb la seva actitud tan poc respectuosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada