Fins ara presumien de sindicalistes, però eren simples peons a les ordres dels que manaven, que se n’aprofitaven perquè eren conscients de la força que els aportaven a les urnes. A canvi, rebien més poder, més sou, més rellevància ... tot perfecte!
La seva aposta els va reportar durant molt de temps molts beneficis pels seus amics i familiars. Tots pletòrics es passejaven pels diferents llocs de treball prometent “l’oru i el moru” als que els seguissin i amenaçant als que s’hi negaven, però ara han perdut bous i esquelles. Ara ja no fan por! Són el lleó venut, engabiat, domesticat. Molts treballadors que s’han alliberat i respiren tranquils, són acusats públicament de traïdors.
Ells han perdut la menjadora i el poder d’atemorir i fer la vida impossible als que no combregaven amb aquesta perversa manera de fer sindicalisme, però els que de veritat hem perdut molt més que no pas ningú, hem estat els treballadors que creiem de veritat en el sindicalisme honest com una manera d’assolir l’anomenada justícia social. Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot, perquè el treballador porta molt de temps confós i desil·lusionat i, finalment, acaba pensant que tots som iguals i que només ens movem per interessos personals. O sigui, que quatre desvergonyits i aprofitats ens han fet perdre a tots la credibilitat, que és i ha de ser el nostre bé més preuat i estimat.
No, no i no! No volem perdre la credibilitat, no volem perdre el respecte dels nostres companys ni volem perdre la nostra dignitat!
La seva aposta els va reportar durant molt de temps molts beneficis pels seus amics i familiars. Tots pletòrics es passejaven pels diferents llocs de treball prometent “l’oru i el moru” als que els seguissin i amenaçant als que s’hi negaven, però ara han perdut bous i esquelles. Ara ja no fan por! Són el lleó venut, engabiat, domesticat. Molts treballadors que s’han alliberat i respiren tranquils, són acusats públicament de traïdors.
Ells han perdut la menjadora i el poder d’atemorir i fer la vida impossible als que no combregaven amb aquesta perversa manera de fer sindicalisme, però els que de veritat hem perdut molt més que no pas ningú, hem estat els treballadors que creiem de veritat en el sindicalisme honest com una manera d’assolir l’anomenada justícia social. Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot, perquè el treballador porta molt de temps confós i desil·lusionat i, finalment, acaba pensant que tots som iguals i que només ens movem per interessos personals. O sigui, que quatre desvergonyits i aprofitats ens han fet perdre a tots la credibilitat, que és i ha de ser el nostre bé més preuat i estimat.
No, no i no! No volem perdre la credibilitat, no volem perdre el respecte dels nostres companys ni volem perdre la nostra dignitat!
Ara, amb el canvi de govern, alguns sindicalistes han perdut el nord i la menjadora i es resisteixen a acceptar-ho. Fins on ens volen continuar enganyant i manipulant?
Ni més ni menys, aquestes són algunes de les funestes conseqüències de fer una política sindical equivocada durant anys, basada en la manca de dignitat i a canvi d’omplir la seva insaciable boina.
Ni més ni menys, aquestes són algunes de les funestes conseqüències de fer una política sindical equivocada durant anys, basada en la manca de dignitat i a canvi d’omplir la seva insaciable boina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada