COMUNICAT UGT-ASEMIT

Com segurament molts de vosaltres ja sabreu, en els darrers dies s’ha produït la dimissió de la Sra. Aïda Basarrate com a Secretària de la de la Junta de Personal i com a delegada de la USOC, fet que ha provocat un canvi en l’escenari sindical de l’actual Junta de Personal.
ASEMIT-UGT hem treballat des d’aquesta nova situació per intentar arribar a un compromís de col.laboració entre ASEMIT-UGT-CCOO, perque pensem que és el que pot donar millors resultats.
El camí és difícil, però la nostra voluntat de consens és ferma i així ho reflectirem a la Mesa Negociadora i a la Junta de Personal. Treballarem des d’aquesta postura per una defensa potent dels treballadors de l’Ajuntament de Tarragona, especialment en els temes pendents d’aquí a final d’any, com són les retribucions, les productivitats, la valoració de llocs de treball i l’acord/ conveni

AMNÈSIA INTERESSADA

Sembla mentida com som les persones, o millor dit, com funciona la memòria de les persones. Bé, tan és, començarem dient que no es pot desmentir una mentida, ja que és mentida. Els darrers escrits de CCOO no s’ajusten gens a la realitat que s’està vivint i que ells qualifiquen com a “fet excepcional”. En relació a aquest “fet excepcional”, és veritat que la companya Aïda Basarrate se n’ha anat de la USOC, i ho podem entendre, perquè més d’un de nosaltres, en el seu lloc, també ho hauríem fet.
Ens sorprèn que els avui escandalitzats pel transfuguisme, fa uns anys van abandonar la UGT emportant-se, no sempre amb honestedat, els seus afiliats.
També és cert que la companya Aïda Basarrate ha deixat la Secretaria de la Junta de Personal. Ara bé, el més cert i fonamental, que ningú explica, és que la companya Aïda va marxar de la USOC desprès d’una reunió del Sindicat, en la qual se li va plantejar que dimitís de Secretària General de la Secció Sindical de la USOC per no combregar amb la seva línia de treball. Aquest fet va suposar la culminació de tres anys de contínues desavinences, confrontacions i disputes personals internes amb les quals no hi estava gens d’acord.
Efectivament, per coherència sindical, darrera d’aquesta falta de confiança es produeix la sortida de la USOC.
Resulta evident que els companys de CCOO estan en absoluta contradicció utilitzant interessadament dues vares de mesurar ben diferents.
Nosaltres no ens vam oferir a la companya Aïda, com van fer els companys de CCOO, que van ser els primers en oferir-se en donar-li recolzament i suport si es quedava amb ells.
Obliden els companys de CCOO que la UGT fa poc més de dos anys, ja va patir el que ells denominen “fet excepcional”. Cal recordar-los que sota les sigles de la UGT van marxar vuit (8) companys, primer al grup mixt i poc desprès es van incorporar a la USOC i van deixar a la UGT amb un delegat a funcionaris i un delegat a laborals. I per descomptat, cap d’ells va dimitir com a delegat.
També convé recordar que en l’anterior Comitè d’Empresa un delegat de la Candidatura Independent es va veure compel·lit pels seus companys a presentar la dimissió després d’haver intentat passar-se, a canvi de no direm quines promeses, ( no cal furgar en la ferida d’ algú que va cometre un error però que en darrera instància va tenir la decència de rectificar) a les files de la llavors UGT, posteriorment grup d’ escindits i posteriorment USOC.
Si després d’aquest exercici de memòria, CCOO es manté en la seva postura de no pactar amb trànsfugues, ni amb aquells que acullen a trànsfugues, serà curiós esperar quina explicació donaran per mantenir un pacte amb qui no només és trànsfuga sinó que provoca de sotamà el transfuguisme.
Es veritat que darrerament la UGT va manifestar el seu interès per fer un procés d’aproximació amb els companys de CCOO, però també es veritat que els companys de CCOO, volien fer un procés d’aproximació amb la UGT només deixant fora els companys de l’ASEMIT. Per tant, no sabem a què juga CCOO.
Doncs NO i NO, companys! No a la manca de responsabilitat, no a la incontinència verbal i no a les cerimònies interessades de confusió i hipocresia per explicar les coses segons convenen en cada moment.
No sabem què passa amb els companys de CCOO, no sabem si es protagonisme, personalisme o ganes de superació. Si es tracta d’això darrer, realment s’han superat!

Sindicats UGT i ASEMIT

L'ACTOR SECUNDARI BOB

Hem sabut que el post titulat “ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!” li ha sentat com una patada a la boca a l’estrateg de CCOO al nostre ajuntament i, emprenyat com un mico, contraataca fent treballs extraordinaris pels de la USOC. Sembla que la xerrameca barata és el seu sedant preferit.
Frases boniques com “Nosaltres volem que les millores siguin per tots i que l’empresa no desenvolupi accions en benefici d’uns pocs i per a càstig dels demés” no són més que frases de galeria, doncs resulta irònic que els que s’han caracteritzat per “negociar” a l’anterior legislatura interinatges per la via d’urgència o pidolar pels despatxos productivitats mensuals de 232,22 euros per als seus delegats, ara ens vulguin donar classes d’ètica sindical.
Aliar-se amb CCOO per escriure mentides no els ajudarà a netejar els seus pecats i les seves misèries.
Asemit, sense tanta xerrameca barata, farà la feina a que s’ha compromès i seguirà avançant fent propostes creïbles, raonades i solvents. Ens en sortirem, i ens en sortirem bé!

ELS TREBALLADORS MUNICIPALS HEM PATIT UN CONAT D’ACTE-MORDASSA EN LA LLIBERTAT D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ SINDICAL

Uns dies després que el Bloc del nostre sindicat ja torna a ser visible des dels ordinadors municipals, és una bona ocasió per reflexionar sobre el dret d’expressió i d’informació sindical que tenim els sindicats i també sobre el dret de rebre informació sindical que tenen tots els treballadors municipals.
Anys enrere, la informació arribava escrita en paper o transmesa oralment a les assemblees. Amb l’arribada de les noves tecnologies, també es fa arribar via correu electrònic o accedint als llocs web dels sindicats. Tant en un cas, com a l’altre, tothom que tingui uns principis mínimament democràtics, estarà d’acord en que no es pot restringir el dret als treballadors d’estar informats dels assumptes laborals que els puguin interessar. Per tant, el dret dels treballadors a estar informats, entranya la responsabilitat dels nostres governants a mantenir-se alerta per no permetre que res ni ningú tingui la temptació de restringir o minvar aquest dret.
El nostre sindicat entén que el dret a estar informat dels assumptes laborals ha d’esser exercit de manera natural i res té a veure amb els que intenten, de manera perversa, confondre l’opinió pública comparant aquest dret amb el mal ús d’utilitzar l’accés a internet durant la jornada laboral per a fer reserves de vacances, consultar blocs d’amics o pàgines amb continguts eròtics o sexuals.
El dret a rebre o accedir a la informació de caire sindical és un privilegi del qual no gaudeixen encara milions de treballadors a tot el món, que el veuen com una utopia difícil d’aconseguir, i que és causa de tota mena de represàlies. Són molts els estats que encara la mantenen proscrita. No obstant això, el vertiginós desenvolupament de les noves tecnologies ha obert gairebé totes les portes, i ni tan sols les dictadures més hermètiques poden impedir completament que es filtri la llibertat per les autopistes virtuals i les antenes parabòliques. En la memòria dels treballadors més vells de la casa encara palpita l'absència de la llibertat d’accés a la informació de caire sindical. Sense aquesta llibertat d’accés a la informació, l’atmosfera seria irrespirable i els treballadors deixarien de ser lliures i també iguals, doncs no es podria assegurar la mateixa igualtat d’oportunitats i de coneixements sobre l'actualitat laboral a tothom que treballa a l’Ajuntament. Els perills no només existeixen als països regits per governs autoritaris. La restricció patida aquests dies enrere pels treballadors municipals envers el nostre sindicat ens ha permès ser testimonis d'excepció de com, fins i tot societats en les quals la llibertat d'expressió i d’informació sindical està profundament arrelada, es poden patir conats d'actes-mordassa totalment inadmissibles.
Som conscients que qui restringeix el dret als treballadors a accedir a la informació sindical, ho fa per silenciar o amagar allò que no vol que se senti, però avui això és pràcticament impossible perquè els canals són massa per ser silenciats en la seva totalitat.Des d’aquests Bloc sindical, donem les gràcies a qui correspongui per haver donat les instruccions polítiques precises i oportunes per tal que el sentit comú retorni a casa nostra i que l’accés de tots els treballadors a la informació de caire sindical surti de la zona ombrívola de confusió i incertesa i continuï sent un estendard de la llibertat sindical.

S’HAURAN DE REPETIR LES ELECCIONS SINDICALS? TOT ÉS POSSIBLE!

Lluny del la xerrameca barata a la que ens tenen acostumats els representants sindicals de CCOO als seus correus electrònics i butlletins, el cert és que el conflicte plantejat amb el procediment electoral per a renovar la representació de la Junta de Personal i l’entrada en vigor de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic encara no està resolt i dependrà del que resolgui el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya o, en última instància, d’una sentència judicial.
Pel nostre sindicat resulta obvi que els interessos dels funcionaris quedarien millor representats amb 21 delegats que amb els 19 actuals, però també ha quedat clar que ni a CCOO ni a la USOC els interessa que es compleixi la Llei, i actuen de forma interessada i amb un objectiu sindical clar: no perdre la majoria a la Junta de Personal que els proporciona el benefici, gens menyspreable, de disposar de tota la jornada laboral del president (CCOO) i del secretari (USOC) per a dedicar-la a tasques sindicals.
A priori, de les tres opcions possibles: repartir els 21 delegats segons els vots obtinguts per cada formació sindical el passat 25 d’abril, tornar a celebrar eleccions sindicals o efectuar eleccions parcials; les dos primeres se’ns presenten com a més possibles.
El nostre sindicat mai llença la tovallola i lluitarà fins al final i, quan arribi el moment, se sabrà la resolució definitiva del conflicte. De moment, l’intent indissimulat de CCOO i la USOC d'apartar l’ASEMIT i la UGT de la presa de decisions sindicals ha quedat palès perquè l’espai que ocupa l’ASEMIT, com a primera força sindical a la Junta de Personal, els fa nosa i també por, perquè defensem els interessos de tots els treballadors i cada cop més gent s’està sumant al nostre projecte sindical.
No és que ens fiem de les enquestes, però us demanem que us animeu a respondre amb sinceritat la que us proposem a la part dreta d’aquest post i que sigui allò que digui la majoria. Animeu als vostres companys i companyes a votar una de les opcions i, si s’han de celebrar noves eleccions sindicals, serà el moment de la responsabilitat col·lectiva.

(només es permet un vot per ordinador)

ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!

Ho dèiem abans de les eleccions sindicals: “Per a tornar a aspirar a tot, CCOO ha de deixar enrere el sectarisme actual i ha de tornar a representar els interessos de tots els treballadors i treballadores municipals. I per això necessitarà una renovació dels actuals líders sindicals o, si més no, uns altres sindicalistes més preparats, més competents i menys ressentits. Amb els actuals no anem bé per anar a Roma”.

Desgraciadament, ja hem comentat moltes vegades que hi ha massa ressentits sectaris a CCOO. Per què ho diem? Doncs perquè CCOO ha desaprofitat una oportunitat d’or de renovar-se i això, a la llarga o a la curta es paga. També és cert que ens resistim a entrar en polèmiques de curta volada. Ens havíem fet el propòsit de no opinar al bloc sobre temes referits a l’anterior responsable polític de l’àrea de recursos humans, però davant el cínic i barroer atac que li llancen a ell i al tècnic municipal de personal, al darrer pamflet sindical, no podem, ni volem callar.

A qui cal atribuir "l'èxit” del conveni laboral i del pacte dels funcionaris? Doncs bàsicament a ells, que van córrer als braços del regidor de personal per a signar-los. El mateix regidor al que ara titllen de “nefast gestor” i d’haver tingut un “mandat caòtic”.

Ens crida molt l’atenció el canvi d’actitud dels antics col·laboradors del regidor de personal, que no ho oblidem, van signar l’acord dels funcionaris amb un sol representant a la Junta de Personal, d’un total d'11 delegats, traint la confiança de la resta de representants dels treballadors que encara l’estaven negociant i quan tampoc s’havia tancat l’acord de condicions específiques dels funcionaris de la Guàrdia Urbana. Manipular ara un tema del que ells en són responsables, per tal de fer mal políticament a qui era el seu amic i amb qui anaven a fer dinars per a celebrar la traïció, ens sembla greu i d’una baixesa ètica més que reprovable.

De què es queixen ara? Els han pagat amb la mateixa moneda, perquè ja haurien de saber que... Roma, no paga traïdors!!

Llegir el que esperaven obtenir de la traïció

L'ODI ELS UNEIX MÉS QUE L'AMOR

CCOO acusa la regidoria de personal de no respectar la nova llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, però oblida “interessadament” que segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, la Junta de Personal de l’Ajuntament de Tarragona ha d’estar composada per 21 delegats. Si apliquem els resultats de les darreres eleccions sindicals, la representació majoritària de la Junta de Personal la tenen ASEMIT i UGT, no CCOO i USOC. En què quedem? Es pot aconseguir enganyar una persona o un col·lectiu un dia, una setmana, uns mesos i fins i tot un grapat d'anys però no es pot estafar impunement als treballadors municipals durant tota una vida. Cada dia es fa més evident allò que CCOO vol amagar fins al final: CCOO reclamen només per a ells. Diguem-ho clar i català!
Som conscients que fent públiques les seves omnioses peticions, els fem nosa, els resultem incòmodes i per això, l’odi que ens tenen és tan gran, que els a dut a establir estranyes aliances sindicals per intentar anul·lar-nos. Sabem que hi posaran les mentides, les manipulacions i els esforços que convingui, però heu de saber que no se’n sortiran.

Aquests són els que han de defensar els drets de TOTS els treballadors? Quin tip de riure!

“m'indigna la injustícia, el menyspreu, la xuleria i l'amiguisme” Josep-Maria Badia, President de la Junta de Personal

Uiii!! D’on ha sortit aquest paladí de la solidaritat i la justícia? Els de CCOO, els darrers vint anys el deuen haver tingut guardadet dins una ampolla amb formol. Només així ens expliquem que no s’hagi assabentat que CCOO ha practicat una política antisindical basada en fer propostes que només han beneficiat a una selecta minoría de funcionaris (llegir denúncia). El treball sindical es fa demostrant la capacitat de complir amb els compromisos i la feina i no deixant plantats als treballadors quan intenten superar situacions injustes. A nosaltres, en aquestes alçades, la capacitat de dir tonteries dels que s’han aliat amb els que fan bandera de la injustícia, el menyspreu, la xuleria i l'amiguisme ens provoca, alhora, el riure i la por.
El riure, veient els pactes que s’han muntat amb els que canvien constantment de sindicat, de partit polític i de jaqueta; i encara ens volen vendre la moto. I la por perquè torna la beateful people de CCOO, la mateixa gent que van tenir la majoria sindical en anterioritat i no van fer res del que proposaven. Bé, res no és cert, perquè tots s’han anant col·locant. Alguns han fet una impressionant carrera administrativa. Els que porteu anys a la casa ja sabeu de qui i de què parlem.
Disculpeu la càustica, però és el que ens surt després de llegir el rotllo espantós del flamant President de la Junta de Personal.
En qualsevol cas, penseu: com més dura sigui la tasca, més brillant serà l'èxit final.

Sindicat ASEMIT

Tens un moment, sisplau?

Em sembla fantàstic que ens acuseu a nosaltres quan a la Junta que hi havia els darrers quatre anys no l'hau acusat mai de res. Van tenir temps de solucionar el vostre problema, no?
Ni ASEMIT ni UGT marcaran el nostre temps. La nova Junta, boicotejada d'entrada i des del primer dia per ASEMIT i UGT (no reconeixent els resultats electorals legítims) està organitzant-se. En aquest moment estem revisant l'adaptació dels resultats electorals a les comissions de seguiment i estem analitzant temes pendents com ara el vostre.
D'altra banda, tenim molt clar que les solucions han de ser globals. No estem disposats a fer negociacions parcials. Si hi han desequilibris o manca d'equiparacions, s'han de solucionar totes i no només algunes. Per tant, esteu a la llista de greuges.
Així mateix, heu de saber que la reunió que dieu no tenia quorum, ni en primera ni en segona.
Em sap greu dir-vos-ho, però el vostre escrit sembla fet al dictat.
Estic a la vostra disposició per parlar, quan vulgueu, d'aquest tema o de qualsevol altre.

Josep-Maria Badia
President de la Junta de Personal

plantada sindicats

Maria del Mar, Rosa i Mònica, volem expressar públicament el nostre "agraïment" als sindicats USOC i CCOO per haver-nos "deixat plantats" en dues Comissió celebrades els dies 11 i 17 de maig d’engany, a les quals sí que hi van assistir els sindicats UGT i ASEMIT. En la primera de les reunions, per sort, i malgrat el seu boicot, després d'una deliberació sobre si hi havia o no quòrum suficient, finalment es va poder celebrar l’esmenta Comissió, en segona convocatòria.

El motiu de la reunió era intentar solucionar un problema retributiu que els col·lectius d'administratius i tècnics mitjos patim des de fa molts anys (9 administratius cobrem un complement específic inferior al que cobràvem quan érem auxiliars, abans d'aprovar el concurs-oposició). En nombroses ocasions hem plantejat el tema, buscant l'ajut dels sindicats (entre ells CCOO), sense haver aconseguit fins el moment cap solució.

Per això ens dol profundament veure com CCOO i USOC ens posen entrebancs per tornar-ho a intentar un altre cop (que ja és tenir moral!), només perquè aquesta vegada hem buscat el suport d'ASEMIT. A nosaltres no ens interessen ni les intrigues ni les rivalitats sindicals, només busquem una solució. I, hem pogut comprovar que, un sindicat que tothom creu que es dedica a defensar interessos particulars del seu col·lectiu, ha sigut l'únic que ens ha escoltat i està intentant fer alguna cosa per ajudar-nos, a qui s’ha sumat UGT, i a qui també hem d'agrair el seu suport.

I ara resulta que no només ens neguen el seu suport, sinó que a sobre USOC està aprofitant la nostra iniciativa per demanar, per la seva banda, millores pels seus representants, injustificades i que no tenen res a veure amb la nostra situació. El que ens faltava!.

Esperem que la nostra queixa serveixi perquè això no li torni a passar a ningú més, doncs ja és prou penós haver d'insistir davant la Corporació per tal d'aplicar el que és just, com perquè a sobre els nostres representants sindicals ens plantin i es desentenguin de nosaltres, o pitjor encara, se n'aprofitin.

Aclarim per endavant, que aquest escrit no és conseqüència de l'encàrrec de cap sindicat. L'hem fet lliurement, perquè comencem a estar fartes de veure com els nostres sindicats s'omplen de glòria dient que defensaran els drets de tothom, i després a l'hora de la veritat ens prenen el pèl, moguts pels seus propis interessos i necessitats.

CCOO PREGUNTA: HI HA MOTIUS PER NO ESTAR EMPRENYATS?
ASEMIT RESPON: OH, I TANT QUE SÍ QUE HI HA MOTIUS PER ESTAR EMPRENYATS!

Com no han d’estar emprenyats els camarades de CCOO? El sindicat ASEMIT, en un article titulat “MANGONEO SINDICAL”, va denunciar públicament a finals de febrer els que “S’HAN RETRATAT” en un cartell demanant increments com els de la Guàrdia Urbana i ara parlen de justícia i igualtat.

CCOO va proposar a la corporació augments econòmics, a partir de març del 2007, per una "SELECTA MINORIA" d’11 empleats municipals, que en alguns casos superaven el 22 i el 26% Mirem dos exemples:

- Es proposa canviar la denominació del lloc de treball de CAP DE DISSENY GRÀFIC I AUTOEDICIÓ per la de Cap DE SECCIÓ TÈCNICA, grup A, CD 24 i CE de 19.099,98 €. Això suposa, en relació a la retribució total + productivitats percebudes durant l'any 2006, un increment salarial del 26,38%

- Es proposa canviar la denominació del lloc de treball de PERIODISTA per la de COORDINADOR, grup A, CD 22 i CE de 18.020,98 €. Això suposa, en relació a la retribució total + productivitats percebudes durant el 2006, un increment salarial del 22,28%

Aquesta és una més de les peculiars maneres que tenen els sindicalistes de CCOO del nostre Ajuntament "d’impartir justícia i igualtat" entre TOTS els treballadors municipals.

Permetreu que aquesta Mena de "SINDICALISME" participi, després del dia 25 d'abril, en la valoració del vostre lloc de treball?

‘MANGONEO’ SINDICAL

Dimecres, 21 de febrer. Dos quarts d’onze del matí. Segona planta del Palau Municipal. Comissió de valoració dels llocs de treball, reordenació administrativa i promoció interna.Dos alliberats sindicals de CCOO es disposen a ‘negociar’ una proposta de la corporació de creació de places dels grups A i C. A canvi, pretenen que el plenari els aprovi, amb efectes d’1 de març, la classificació d’11 llocs de treball laboral, entre ells el següent: ‘Canviar la denominació del lloc de treball de periodista per la de coordinador Grup A CD 22 i CE 18.020,98 euros’

Però amb el que no compten és que els altres sindicats presents, USTEC, UGT i ASEMIT, no venen a ‘negociar’ la promoció ‘per la patilla’ dels ‘seus amics’, sinó a defensar els interessos de TOTS els treballadors i treballadores municipals i deixen escrit ben clar a l’acta que només votaran la Valoració dels llocs de treball, el nou Organigrama municipal i el Catàleg de llocs de treball, quan es coneguin en la seva totalitat i no per entregues, com pretèn fer la corporació.Al final, queden ben retratats i les onze places que pretenien ‘canviar’ no s’aproven. Lleig, periodista-coordinador, molt lleig!
Per a tornar a aspirar a tot, CCOO ha de deixar enrere el sectarisme actual i ha de tornar a representar els interessos de tots els treballadors i treballadores municipals. I per això necessitarà una renovació dels actuals líders sindicals o, si més no, uns altres sindicalistes més preparats, més competents i menys ressentits. Amb els actuals no anem bé per anar a Roma.
Esperem que les properes eleccions serveixin per posar a cadascú al seu lloc.

Descarregar la prova de la venuda

BENVINGUTS AL NOSTRE SINDICAT

El sindicat asemit acaba de complir quatre anys de vida. Durant aquest període el nostres reptes han estat la conquesta d’un futur millor per a tots, aconseguir un marc de relacions laborals més just, més integrat, amb major benestar social, amb millor qualitat de vida per a tothom. Ambicionem un ajuntament obert, plural, modern, compromès amb el progrés i la igualtat d’oportunitats per a tots els seus treballadors.
Per a dur a terme aquest projecte de canvi tenim el suport incondicional de molts companys i companyes que han sentit la mateixa necessitat de contribuir en la consecució d’aquests reptes que ambicionem. Les recents incorporacions al sindicat són molt importants perquè ens permetran assegurar i reforçar aquest projecte i, a la vegada, assegurar la protecció sindical al major nombre de treballadors possible. Per això, des d'aquestes línies, els volem donar la més cordial benvinguda al nostre sindicat.

AQUESTA SETMANA HEM POGUT COMPROVAR UNA VEGADA MÉS LA CAPACITAT D'ENGANY I MANIPULACIÓ DE CCOO

CCOO manté que la seva missió és defensar als treballadors, però hi ha pràctiques d'aquest sindicat que qüestionen seriosament aquesta declaració d'intencions. Una de les més escandaloses es va produir l'estiu del 2004, quan es van avenir a signar el conveni amb la corporació a canvi de què?

“Pagar als sindicats pel seu treball és una pràctica habitual de mercat” Això no ho diem nosaltres, ho va dir el president de Citibank Espanya, Sergio de Hornadiu. Citibank Espanya, entitat financera que ha pagat un mínim de 650.000 euros a Comissions Obreres i altres sindicats a canvi de la seva "col·laboració" per a tancar quatre negociacions laborals. Aquests acords van suposar una important reducció de la plantilla i van eliminar drets adquirits dels empleats. Els fets ara són investigats pel jutjat social número 35 de Madrid.

A que ve tant de farisseisme, al darrer butlletí sindical de CCOO, amb la valoració de llocs de treball? Sabeu què en pensem, doncs que estan interpretant una nova venuda a tots els treballadors municipals. Ells faran el teatre que calgui per a confondre, però només cal veure com s'han anat col·locant en llocs estratègics els històrics de CCOO a l'Ajuntament (gerències, prefectures de servei, de secció, tècnics superiors, adjunts...) Sisplau, que no juguin més a enganyar als treballadors amb la Guàrdia Urbana com a cortina de fum, perquè mentre a la gran majoria li congelaran el sou durant anys, la minoria social selecta de CCOO, la mateixa que proposa i beneeix la congelació, ja ha tingut increments salarials amb les promocions que s'ha anat teixint a mida o que es teixirà en els propers mesos. Què pensen, que la majoria de treballador de la casa som imbècils? Per als més innocents o adoctrinats, us proposem un senzill exercici. Mireu quin lloc de treball tenien i quan cobraven els ‘elitistes de CCOO’ fa 15 anys i compareu el resultat amb el lloc i sou actual. Us quedareu sorpresos!! Ah, i cap d’ells treballa a la Guàrdia Urbana que tant critiquen!!

TONTITOS ENVIDIOSOS, HABERLOS HAILOS

Esos que cada semana nos llenan el correo del trabajo de comunicados-basura de contenido sindical, esos que llevan más de 15 años liberados sin dar un palo al agua, pero que les han encomendado la noble, leal y alta misión sindical de defender los intereses de los trabajadores municipales; esos, se han superado y acaban de enviar en paquetitos de 24, para eludir el detector de SPAM, el más mezquino ruín y miserable de sus comunicados.

En él, de manera torticera y tergiversada, intentan confundir a los trabajadores municipales y enfrentarlos una vez más al colectivo de trabajadores de la Guardia Urbana, poniendo así en grave riesgo el cumplimiento de los acuerdos firmados con la corporación y buscando el estallido de un conflicto laboral, antes de las elecciones municipales, de consecuencias imprevisibles.
Amenazan con acreditar un conflicto colectivo y lo fundamentan en la pretensión que los acuerdos de equiparación de la Guardia Urbana con los Mossos d’Esquadra, sean también de aplicación al personal laboral, que en la actualidad no deben ser más de 50 trabajadores, incluido el instigador y protagonista de la amenaza.
En ningún momento dejan claro, de ahí la vileza del escrito, que el conflicto colectivo sólo afecta al personal laboral y que la única garantía de éxito es el conflicto entre el ayuntamiento y sus trabajadores. A ellos esto no les importa, porque su línea estratégica consiste en poner obstáculos para acabar después sentándose a canjearlos por privilegios personales para ellos y su entorno exclusivo de amistades.
En este sentido, los representantes de la UGT en el comité de empresa han sabido desmarcarse y están recuperando su papel sindical en el Ayuntamiento aportando soluciones y respetando los acuerdos firmados.
Entre los compañeros hay indignación porque la estrategia de esos talibanes del sindicalismo es más que rechazable ya que pone en grave riesgo el cumplimiento de los acuerdos alcanzados y porque puede resultar muy lesiva para la paz social de todo el colectivo de trabajadores municipales.
A nosotros ya nada puede sorprendernos, porque hace más de quince años que conocemos perfectamente como se mueven esos muñecos de la acción sindical que, sin el menor escrúpulo y rubor, por la mañana van de duros y amenazan con presentar denuncias contra el ayuntamiento y por la tarde si les mandan traicionar a sus propios compañeros y firmar un acuerdo de espaldas a la mayoría sindical, van y lo hacen.

Eso sí, son tan justitos, que mientras uno tiene que pedir ayuda para que le redacten el comunicado (sus propios compañeros se mofan de su escasa fluidez verbal) el otro va y se entretiene tirando pedruscos a su propio tejado.

Meigas creo que no, pero, tontitos envidiosos, haberlos hailos ¡carallo!

UN SINDICAT ESTRANY

El Sindicat ASEMIT va néixer a finals de l'any 2002, fruit del descontentament per la forma de funcionar d'altres sigles sindicals.

La nostra prioritat és la defensa dels drets dels treballadors, sigui qui sigui qui governi i, a diferència d'altres formacions, és l'assemblea d'afiliats qui decideix qui representa els seus interessos i de quina forma.

La nostra garantia d'independència és el nostre autofinançament. No depenem econòmicament de ningú i fem de l'honradesa i de la lleialtat amb els treballadors la nostra bandera, apostant pel companyerisme i per aconseguir els objectius que ens proposem.

Et convidem a participar i a treballar amb nosaltres fent més gran aquest sindicalisme estrany.