¿POR QUÉ NO TE CALLAS?

Dedicat al Pablo Mena, President del Comitè d'Empresa, que tant estima a la Guàrdia Urbana.

Fa dies advertiem que l’actual direcció sindical de CCOO al nostre ajuntament no representa un ancoratge segur pels treballadors i treballadores municipals. Els dos darrers escrits del president del comitè d’empresa s´han convertit en la gota que ha fet vessar el got de la paciència de molta gent.
Sap greu veure al president del comitè d’empresa demanant públicament a l’Alcalde la immediata destitució de la cap de servei de recursos humans i del cap de personal. Sap greu que aquesta persona ataqui i desacrediti públicament a aquests dos funcionaris municipals. Sap greu que hagi de venir la consellera responsable de Recursos Humans a una reunió dels representants dels treballadors amb la Corporació a ratificar la confiança de l’Alcalde en aquests dos funcionaris i que el delegat en qüestió, present a la reunió, no tingui la dignitat de demar disculpes. Sap greu la manca de respecte que mostra aquest personatge en els seus escrits cap el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, cercant el conflicte i la confrontació amb la resta de treballadors municipals.
Tot plegat ens porta a dubtar de l’actual direcció sindical de CCOO al nostre ajuntament, perquè s’omplen la boca dient que defensen tots els col·lectius, inclos el de la Guàrdia Urbana i aprofiten qualsevol oportunitat per a massacrar-nos en qualsevol cantó amb la seva xerrameca i demagògia barata.
A veure si el president del comitè d’empresa i els quatre seguidors que li queden, s’enteren que el dret a tenir pactades unes condicions específiques de treball dignes, que reconeguin la diferència horaria en relació als altres treballadors municipals, el treball nocturn, en caps de setmana, en dies festius, la perillositat, la penositat… és un dret de qualsevol col·lectiu, i com a tal, ha de ser respectat.
La radicalitat actual d’aquest i algun altre delegat de CCOO està cremant una llarga etapa en quatre dies i convertint la secció sindical de CCOO en un espai voluble que no fa més que aprofundir dia a dia en la pèrdua de credibilitat sindical entre els treballadors municipals i els representants polítics del Consistori.

Pel que es veu, a aquest sindicalista, que porta una pila d'anys alliberat, l'única cosa que realment li importa és resistir segons calgui i convingui i així no perdre el privilegi de no haver d’anar a treballar cada dia a la consergeria de l’escola.

Si voleu llegir les dues cartes que signa el Pablo Mena, feu clic aquí

COORDINEU-VOS, SI-US-PLAU

És evident que a CCOO tots els delegats no segueixen la mateixa partitura. Així mentre uns acudeixen a una mediació de Treball per decidir qui és el president de la Junta de Personal, els altres ni s’hi presenten. Mentre uns adrecen crítiques al govern municipal a través de cartes als diaris, altres corren a disculpar-se per la porta del darrera. Mentre uns es manifesten amb pancartes plenes de faltes d’ortografia o van als jutjats a denunciar la Corporació, altres s’avergonyeixen d’aquests actes i es queden asseguts al seus despatxos. Mentre uns s’oposen a la creació de 36 llocs de treball per promoció interna, altres hi participaran per ocupar alguna d’aquestes places.
Qualsevol cosa que fan, traspua descoordinació entre ells i posa en evidencia una gran pugna interna entre el sector més dur i intransigent i el sector més raonable i amb més potència intel·lectual, amb el qual es més fàcil arribar a acords. Però, desafortunadament, avui per avui són els plantejaments d’aquest sector dur els dominants i potser ha arribat el moment que s’aclareixin entre ells i decideixin què faran i amb qui ho faran, perquè els treballadors municipals cada cop tenen menys confiança i, la veritat, veient el que s’ha vist darrerament, qui pot confiar en ells?
La sentència que ha posat fi a aquesta opereta anomenada “Addicional-12” ha alimentat la frustració d'uns, la conya supina d'uns altres, el cansament de molts més i la convicció majoritària que el pacte sindical entre CCOO i la USO no representa, ara per ara, un ancoratge gens segur pels treballadors i treballadores municipals. CCOO no pot seguir així i s’han de plantejar un canvi urgent dels seus líders si volen tornar a recuperar la credibilitat i la confiança sindical col·lectiva perduda. Mentre això no arribi, tingueu la seguretat que l’ASEMIT i la UGT no us deixarem plantats i seguirem fent la feina.

LA SECCIÓ SINDICAL DE CCOO HA PERDUT EL JUDICI, LA CREDIBILITAT I LA VERGONYA

Ja ho dèiem fa quatre anys i ho hem repetit després de conèixer la sentència del famós conflicte col·lectiu, conegut popularment com l’Addicional-12.
Dijous passat, el Diari de Tarragona publicava la carta d’un representant de CCOO, en nom de la Seció Sindical de CCOO a l’Ajuntament de Tarragona, titulada: “SOCORS, QUE VÉNEN ELS NOSTRES” De la seva lectura, a banda de sentir vergonya aliena, només en deduïm que, en alguns casos, el seu orgull, l'odi i la prepotència és tan gran, que els duu a extrems que ens fan dubtar del seu seny. Només així s'explica que carreguin sobre l'equip de govern (PSC-ERC) les seves frustracions, incoherències i confusions mentals.
Ha quedat ben clar a tothom que no ha estat l’equip de govern de la ciutat de Tarragona qui els ha negat l’aplicació de la Disposició Addicional 12ª del Conveni Laboral, sinó un jutge. Per tant, quan es planteja un conflicte col·lectiu d’aquesta magnitud i es perd, després d’haver creat elevades expectatives econòmiques davant un nombrós col·lectiu de treballadors municipals i també d’haver fet el ridícul més espantós de tota la història del sindicalisme al nostre ajuntament, els delegats sindicals impulsors del conflicte, per dignitat, han de dimitir. Ara bé, pel contingut de la carta publicada dijous passat, de dignitat i vergonya, sembla que ben poca.

ELS DE CCOO NO SABEN JUGAR AL PARXÍS I FAN TRAMPES

Una sentència exemplar del Jutjat Social número 1 de Tarragona posa punt i final a l'extravagant reivindicació de CCOO d'aplicar la Llei de l’embut: l’ample per a ells i l’estret per a tu.

El JUDICI és un procés mental pel qual les persones ordenen la seva conducta en funció d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats. Els de CCOO el van perdre per primera vegada l’estiu del 2004, davant els prop de 500 funcionaris, quan de manera absolutament deslleial van abandonar a la seva sort als representants de la Plataforma, la UGT i l’ASEMIT, però aprofitant-se roïnament del seu esforç amb la signatura de la disposició addicional 12ª, que suposadament els garantiria qualsevol millora econòmica que aconseguissin els funcionaris. Ara, els de CCOO han tornat a perdre el JUDICI en el pols que, amb molta mala bava, han plantejat recentment a la Corporació als Jutjats per no cedir als seus xantatges.
Aquesta forma d'actuar de CCOO ens recorda al que fan els nens de 5 o 6 anys quan aprenen a jugar a les cartes o al parxís. Els entusiasma jugar amb els grans i usar les seves regles, però quan veuen que estan perdent, intenten fer trampes des de la creença ingènua que els grans no s'adonaran. Això és tolerable amb els nens, però totalment inacceptable amb els adults. CCOO no pot permetre's tenir aquests representants sindicals tan patètics al nostre ajuntament, amb la mentalitat com la d'un nen de 6 anys.
És lamentable la mala imatge que estan donant els de CCOO al nostre ajuntament i passaran a la història d'aquest Ajuntament per haver demostrat que els importen més els seus privilegis, que els danys que poden causar a l'organització sindical que representen. Com a sindicalistes no mereixen ni el suport, ni la confiança dels treballadors municipals, ni tampoc la del sindicat que representen. Si els quedés una mica de decència i vergonya, dimitirien, perquè els tramposos són gent non grata en qualsevol sindicat, fins i tot a les partides de parxís a partir dels 6 anys d'edat.

UGT i ASEMIT FEM LA FEINA !

El nostre treball sindical es basa en fets i no en polèmiques estèrils darrera les quals s'amaguen frustracions personals, ressentiments i molta mala bava d'alguns personatges sobradament coneguts per tothom.

Mentre els representants de CCOO i de la USO abandonen la mesa negociadora amb els representants de la Corporació, la UGT i l’ASEMIT treballem junts i tenim la necessitat d'aconseguir que els funcionaris no tornin a perdre més poder adquisitiu amb l’absorció de l'IPC català.

Per això, la UGT i l'ASEMIT defugim les polèmiques estèrils d'alguns sindicalistes cremats, que darrerament han perdut el nord al veure que ara ja no es satisfan els seus interessos personals i que s'estan quedant més sols que la una.

Nosaltres reivindiquem solucions a mida de tothom, negociant amb la Corporació que juntament amb l’increment del 2% previst a la llei de PPGG de l’Estat, s’aboni a TOTS els funcionaris en la nòmina de febrer el 0,8% de l'IPC català, pendent del 2006, i també la diferència entre el 2% de previsió de l'IPC i l'IPC català del 2007, que aquest mes es coneixerà i que s'estima al voltant d'un 2,3%

A què treu cap ara aquesta dinàmica d'atacs i d’enfrontaments amb la Corporació, amb els funcionaris de personal i amb la resta de sindicats? Deixem-los de banda. El que ens toca ara a nosaltres és continuar treballant i negociaant els millors acords possibles pels propers anys, com hem fet sempre i tingueu la seguretat que junts, la UGT i l'ASEMIT, fem i farem una bona feina.

Si voleu saber més, podeu llegir la nota informativa que hem preparat, clicant aquí

AMB EL CANVI DE GOVERN ALGUNS "SINDICALISTES" HAN PERDUT EL NORD I LA BOINA.

Fins ara presumien de sindicalistes, però eren simples peons a les ordres dels que manaven, que se n’aprofitaven perquè eren conscients de la força que els aportaven a les urnes. A canvi, rebien més poder, més sou, més rellevància ... tot perfecte!

La seva aposta els va reportar durant molt de temps molts beneficis pels seus amics i familiars. Tots pletòrics es passejaven pels diferents llocs de treball prometent “l’oru i el moru” als que els seguissin i amenaçant als que s’hi negaven, però ara han perdut bous i esquelles. Ara ja no fan por! Són el lleó venut, engabiat, domesticat. Molts treballadors que s’han alliberat i respiren tranquils, són acusats públicament de traïdors.

Ells han perdut la menjadora i el poder d’atemorir i fer la vida impossible als que no combregaven amb aquesta perversa manera de fer sindicalisme, però els que de veritat hem perdut molt més que no pas ningú, hem estat els treballadors que creiem de veritat en el sindicalisme honest com una manera d’assolir l’anomenada justícia social. Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot, perquè el treballador porta molt de temps confós i desil·lusionat i, finalment, acaba pensant que tots som iguals i que només ens movem per interessos personals. O sigui, que quatre desvergonyits i aprofitats ens han fet perdre a tots la credibilitat, que és i ha de ser el nostre bé més preuat i estimat.

No, no i no! No volem perdre la credibilitat, no volem perdre el respecte dels nostres companys ni volem perdre la nostra dignitat!

Ara, amb el canvi de govern, alguns sindicalistes han perdut el nord i la menjadora i es resisteixen a acceptar-ho. Fins on ens volen continuar enganyant i manipulant?

Ni més ni menys, aquestes són algunes de les funestes conseqüències de fer una política sindical equivocada durant anys, basada en la manca de dignitat i a canvi d’omplir la seva insaciable boina.

REFLEXIONS NADALENQUES

UGT i ASEMIT 1+1= 3

Primer de tot: recordar que els diners que s’abonaran a la nòmina de desembre, corresponents a la pèrdua de poder adquisitiu, a l’augment del Complement Específic de les pagues extres de juny i desembre, durant el període 2007-2009 i del Fons Social, són fruit del treball sindical seriós que practiquem la UGT i l’ASEMIT, demostrant dia a dia la capacitat de complir amb els compromisos i la feina i no deixant plantats als treballadors sense passar el fons social, com va passar durant els cinc mesos de mandat de l’anterior president de la Junta de Personal.

En segon lloc, la UGT i l’ASEMIT ens fem ressò de la inquietud i la preocupació d’una plantilla que segueix sense veure en la proposta de Valoració dels Llocs de Treball un sistema de remuneració just i equilibrat, circumstància que treu molt els ànims enlloc d’estimular-los i que, de no modificar-se aquesta situació, dificultarà enormement l’assoliment dels nous reptes de modernització de la nostra organització.

En tercer lloc, ara que s’acaba l’any i també la vigència de l’acord, ens fa molta pena escoltar a CCOO pontificant frases boniques només de cara a la galeria com: “des del nostre sindicat continuarem cridant a la responsabilitat de l’Ajuntament i la unitat de tots els representants dels treballadors, per tal anar a favor d’adoptar solucions integrals que realment permetin millorar a tots els treballadors municipals”. La UGT i l’ASEMIT hem intentat, per activa i per passiva, identificar i justificar, mitjançant el diàleg amb CCOO, les enormes avantatges de treballar tots junts de cara a la negociació del proper acord i els altres temes importants, però CCOO no ha mostrat una veritable voluntat per a transaccionar, per arribar a una situació d’autèntic consens. Molt hauran de canviar les coses l’any vinent a CCOO perquè això sigui possible.

Finalment, us desitgem que gaudiu d’aquestes millores, que tingueu unes bones festes de Nadal i un 2008 curull d'èxits i salut, amb la seguretat que l’any vinent seguirem negociant per millorar les condicions de TOTS vosaltres i no només per la Guàrdia Urbana, com us volen fer creure els de CCOO.

Sindicat ASEMIT

ELS SINDICATS UGT i ASEMIT SIGNEN UN ACORD D'UNITAT D'ACCIÓ SINDICAL

1+1=3 Junts serà millor que la suma UGT+ASEMIT

UGT i ASEMIT van signar ahir un conveni d'unitat d'acció sindical. La col·laboració entre ambdós sindicats no és nova, ja que "existia una relació molt estreta des de fa quatre anys", va confirmar ahir el president d'ASEMIT, Josep Ramon Borràs. Aquesta col·laboració s'ha concretat en múltiples accions, documents conjunts i la posada en comú de l'estratègia més convenient per a aconseguir bons acords per a tot el personal. En aquest sentit també es va manifestar el secretari de serveis públics de la UGT, Àngel Martín de Sande, qui va assegurar que "l'acord obre un nou escenari en un model municipal marcat per un nou govern que té una clara voluntat de canvi" .
En paraules d'Antoni Tost, secretari de l'ASEMIT, "l'Ajuntament de Tarragona té 1010 treballadors funcionaris i l'equip de govern vol modernitzar el funcionament de l'administració, circumstància que donarà moltes oportunitats de millora professional als treballadors municipals" UGT i ASEMIT sumaran més de tres-cents afiliats "amb la clara voluntat d'unir esforços que duguin a una maximització de l'eficàcia sindical davant dels treballadors municipals, que en seran els grans beneficiaris".
Així i tot, el president del sindicat ASEMIT, Ramon Borràs, va afirmar que "ASEMIT continuarà gaudint d'independència funcional i organitzativa, però els dos sindicats tenim la voluntat clara de concórrer de manera conjunta a les eleccions sindicals de 2011".

CCOO: DOBLE LLENGUATGE I MOLTA XERRAMECA BARATA!

Nosaltres sí, però vosaltres no. Només així pot entendre's que els de CCOO constantment denunciïn la contractació per la via d’urgència com una forma impura i perversa per endollar parents i amics a la funció pública i, després, alguns dels seus, que ocupen càrrecs directius i de representació sindical, utilitzin justament aquesta metodologia de contractació a les seves àrees de responsabilitat. Ahir, a la Comissió informativa de personal en van fer tota una demostració. Quina congruència!
Més congruència: l’expresident de la Junta de Personal, escollit i cessat per majoria sindical, ara treu pit i ens envia pamflets donant-nos lliçons de democràcia i acusant a la majoria sindical de la Junta de Personal d’haver-lo fet fora amb un “cop d’estat”.
Més congruència: l’expresident va prometre corregir desequilibris i donar solucions globals, però durant cinc mesos no va ser capaç ni de passar el fons social.
En poc menys d’un mes, la nova majoria sindical de la Junta de Personal, liderada pel president Jordi Pallàs, ha estat capaç d'aconseguir que a la nòmina de desembre TOTS els funcionaris cobrin els endarreriments pendents derivats del compliment de l’article 24 del Conveni i també el fons social.
Rectificar és de savis, però negant l’evidència i crispant la vida sindical amb pamflets que volen posar en dubte l'honorabilitat i la noblesa del nou president de la Junta de Personal, o de la cap de servei de RRHH, de saviesa, precisament, no es demostra tenir-ne molta.

UGT i ASEMIT FEM LA FEINA

Fruit del treball de col·laboració entre la UGT i l'ASEMIT, hem aconseguit que TOTS els funcionaris cobrin els endarreriments pendents de l'IPC català a la nòmina de desembre de 2007

Fem memòria:

A la nòmina de gener de 2007, l’Ajuntament havia deixat de pagar l’IPC Català a TOTS els funcionaris, llevat de la Guàrdia Urbana que sí ho cobrava en virtut del seu acord específic.
Fins a la data només s’havia pogut arribar a un acord amb la Corporació d’augmentar durant el 2007 el complement específic en un import igual a l’1% de la suma del sou base, del complement de destinació i del complement específic. Aquesta quantitat era insuficient i no garantia assolir la percepció íntegra del complement específic en tres anys (juny 2007- desembre 2009)

Fem la feina:

- A la nòmina del mes de desembre de 2007 cada funcionari cobrarà els endarreriments corresponents a l’IPC català. (Per entendre’ns, aquest import equival a multiplicar per 14 la productivitat per rendiment, abonada a la nòmina de novembre de 2006, incrementada en un 2%)

-D’altra banda, l’ajuntament es compromet a aplicar a cada funcionari els increments retributius suficients per tal que, a la paga extraordinària de desembre de 2009, es percebi l’import del 100% d’una mensualitat del complement específic. D’aquesta manera, haurem aconseguit que les pagues extraordinàries "dobles" esdevinguin per fi una realitat.

El treball conjunt de la UGT i l’ASEMIT ha servit per a corregir el greuge retributiu que veníeu patint els funcionaris, en relació a la Guàrdia Urbana, quedant demostrat que NEGOCIEM PER MILLORAR LES CONDICIONS DE TOTS ELS TREBALLADORS MUNICIPALS I NO NOMÉS PER LA GUÀRDIA URBANA, TAL COM ENS VOLEN FER CREURE ELS DE CCOO.

LES MILLORES NO VENEN DE L’AIRE DEL CEL. NOMÉS SUMANT ESFORÇOS UGT-ASEMIT LES HEM ACONSEGUIT PER A TOTHOM.


Llegir les propostes

TRANSPARÈNCIA CONTRA LA DEMAGÒGIA DE CCOO

En un correu electrònic titulat "CCOO compleix la paraula", s’afirma que davant l'engany permanent, la falta de diàleg i la negació de l'actual Equip de Govern, per aplicar a tots els treballadors laborals les mateixes millores soci-econòmiques adjudicades al col·lectiu de funcionaris de la Guàrdia Urbana, s’ha presentat al Jutjat Social un Conflicte Col·lectiu.
La pregunta és si aquestes accions són pel bé de tots els treballadors o solament pels interessos personals d'uns quants. És innegable la capacitat d'aquesta gent per a practicar el sensacionalisme més descarat (recordeu la recent proposta de 300€ mensuals de productivitat per a TOTS? ) o per donar corda a propostes sindicals basades en l’exercici reiterat de la demagògia.
Està per veure si tindran la barra de demanar al Jutge l’aplicació de "la llei de l’embut: l’ample per a ells i l’estret per a tu". Dit d’una altra manera, cobrar com la Guàrdia Urbana, però fent l’horari dels funcionaris, que és inferior en 10 hores mensuals al de la Guàrdia Urbana. Tot això no és més que una presa de pèl alarmant o una cosa més greu, que s'acostuma a anomenar manipulació.
De debò que ja en teníem ganes que posessin el Conflicte Col·lectiu, per negar-se l’Ajuntament a aplicar el que ells demanen, que no és altra cosa que la llei de l’embut. Que tinguin molt d’èxit en la seva reclamació i, si us plau, que s’acabi aquesta comèdia que ja dura quatre anys.

EQUILIBRI SINDICAL?

LA TÍRRIA CONTRA LA GUÀRDIA URBANA

Companys/es, el 'juantxito' de CCOO una vegada més s'ha superat efectuant greus desqualificacions a una treballadora municipal a qui acusa de trànsfuga. L'home està convençut que avui ha complert amb una noble, lleial i alta missió escampant aquesta porqueria sindical, però no s'adona que els seus 'capos' se n'enfoten d'ell i només el consideren mera comparsa per fer-los la feina bruta, mentre ells, a l'ombra de les cantonades de la plaça de la Font, s'amaguen de donar la cara, van teixint la seva particular 'promoció professional' i ni tan sols s'ocupen de donar-li el més elemental suport en la correcció ortogràfica o d'estil. Hàbilment, es garanteixen que el 'juantxito' quedi ben sol i retratat si pinten bastos i algú presenta una denúncia per infracció al 208 del CP, perquè una cosa és la crítica i l'altra la difamació. Quin gran companyerisme, tenen un morro que se'l trepitgen!

'Juantxito', pel teu bé, fes-nos cas i engega'ls tots a dida abans que sigui massa tard!

LA LLEI DE L’EMBUT

CCOO reivindica la llei de l’embut, l’ample per a ells i l’estret per a tu

El pedrojota de CCOO ha enviat un altre furibund atac a la gestió dels responsables que hi ha al capdavant de la regidoria de personal per no haver aplicat la ‘llei de l’embut’. Una particular ‘llei’ que CCOO exigeix que els apliquin en benefici del seu propi interès. Aquests, són ‘els seus’ veritables principis d’igualtat i equitat que reivindiquen.
Com s'atreveixen a donar lliçons de sindicalisme, els que estan demanant els sous dels funcionaris de la Guàrdia Urbana però els hi neguen la jornada de 35 hores setmanals? Doctor Jekyll i Mister Hyde, esquizofrènia, potser cara dura? No pot ser que els nostres companys ens prenguin per idiotes.

D'altra banda, l’insult i la desqualificació pública que fa el pedrojota de CCOO dels responsables de personal, només posa de manifest la seva fatxenderia i el seu dogmàtisme. Per això, li hem comprat el llibre "L'art d'amargar-se la vida" de Paul Watzlawick, que estarem encantats de regalar-li a fi que prengui consciència del mestratge que té en aquesta feina.

Llegir l'escrit de CCOO

Aquest divendres, el pedrojota de la secció sindical de CCOO ha enviat a tots els treballadors municipals un altre exabrupte dels seus, en forma de correu electrònic massiu, ple de calumnies i falsedats interessades. Certament, l’única acta legal és la proposada per la majoria de delegats i delegades que composen la Junta de Personal i que l’expresident va censurar de manera antidemocràtica i amb tics que ratllen el despotisme.
De fet, els responsables de personal no han fet altre cosa que el mateix que van fer en el seu dia quan una majoria de delegats i delegades de la Junta de Personal es van reunir i van escollir President i Secretària de la Junta; és a dir, donar validesa a les decisions de la majoria democràtica. Una decisió, llavors, reivindicada per CCOO i els seus socis del pacte de sang. Ara ha passat exactament el contrari, però amb els mateixos arguments i raonaments democràtics. Deslegitimar els responsables de l’àrea de personal, tractant-los de partidistes, marrullers i prepotents, no és més que una ‘pataleta’ dels que només accepten les normes del joc democràtic quan els són favorables.
Els sindicalistes de CCOO han tastat la medicina democràtica que ells van aplicar primer. Que en prenguin nota i que vagin en compte amb les expressions injurioses que poden constituir un presumpte delicte contra l’honor de les persones, recollit a l’article 208 del Codi Penal.

Llegir l'escrit furibund de CCOO

De debò, que avui ha estat lamentable l'actuació del president de la Junta de Personal i la soldadesca desordenada de CCOO que l’acompanyaven. És inconcebible que aquest senyor, que presumeix de dialogant i demòcrata, es negui a incloure a l'ordre del dia aquells assumptes que van ser sol·licitats per la majoria dels membres de la Junta de Personal, tot perquè s'imagina que li poden fer perillar la situació de privilegi que gaudeix actualment. Al final, tots aquests episodis de censura antidemocràtica tenen enormes similituds amb els que practica un altre president. Ens referim al goril·la vermell de Veneçuela.
Aclarim a la soldadesca desordenada de CCOO que en suposada democràcia, per a segrestar l’exemplar del setmanari “El jueves” va caler un acte judicial. Al seu delegat i president, per a segrestar la voluntat de la majoria de delegats i assestar un clatellot al funcionament democràtic de la Junta de Personal, pretenia valdre’s del raquític argument d’”evitar discussions inútils”. Au va campió de la concòrdia, que avui t’has superat!
A veure si s’assabenta el president de la Junta de Personal que l’únic que tergiversa la realitat és ell, desbaratant les ofertes sinceres de diàleg i de treball conjunt que li hem proposat, per a mantenir la situació de privilegi i evitar que a la soldadesca que l’acompanya se’ls acabi la feina i s’hagin de posar l’uniforme de guàrdia o la bata de porter d’escola i anar a treballar.
Així de senzill i clar. Que ningú ho dubti.

Tot i l'optimisme del President de la Junta de Personal -quan ens parla de “la seva il·lusió personal per la millora en les relacions entre les diverses forces sindicals de l'Ajuntament”- els 10 delegats que constituïm actualment la majoria sindical a la junta de personal (6 de l’ASEMIT, 3 de la UGT i la delegada no adscrita, Sra. Aïda Basarrate) hem pogut constatar, en un escrit que ens ha enviat, la decisió -que ratlla el despotisme- de no incloure en l'ordre del dia temes que li havíem demanat debatre com és la modificació de la representació sindical a la Mesa General de Negociació dels funcionaris.
Al seu darrer escrit, ha deixat de dissimular i ens diu: “Jo no he dit que no es convoqui una Junta per parlar d'aquest tema, només us he dit que havia fet una consulta a la Generalitat per saber si el canvi era possible legalment. Com podeu comprendre, mentre jo sigui president de la Junta, les convocatòries que no faci jo no serveixen per a res. Per tant, l'ordre del dia vàlid és el que jo us he enviat” Òbviament, aquest comunicat ha servit almenys perquè, davant els treballadors municipals, s'hagi tret definitivament la careta.
Tot i això, hem decidit assistir a la reunió extraordinària, a la qual ens ha convocat a la Casa Canals, i passar dels “numerets de circ” als quals ja estem acostumats, anant més enllà i debatent amb normalitat tots els assumptes proposats per l’actual majoria sindical.

Us recomanem una ullada a la prova palpable i evident del que us hem explicat al següent enllaç: http://www.asemit.com/junta.pdf

PRODUCTIVITATS PER A TOTS O... EL “TEATRILLO” DE CCOO?

Fa mesos, la representació dels treballadors i la de l’equip de govern municipal vam acordar negociar l’establiment d’uns criteris objectius per al repartiment dels plus de productivitat. La voluntat d’establir aquests criteris per part dels sindicats UGT i ASEMIT era doble. D’una banda evitar la tradicional manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat, que no permeten argumentar mínimament que un treballador guanyi més que un altre; i d’altra, evitar la segregació salarial actual que impedeix que tots els treballadors de la casa puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Fins aquí tots hem estat d’acord, però fa uns dies que CCOO s’ha desmarcat amb una proposta que pot arribar als 300 € mensuals de productivitat per a cada treballador. Tenint en compte que a l’Ajuntament hi treballen uns 1010 treballadors, una simple operació matemàtica ens diu que ens caldrien 3.636.000 € anuals per a fer front a la seva proposta de repartiment dels plus de productivitat per a l’any 2007, 4.132.290 € per l’any 2008 i 4.641.960 € per l’any 2009. Actualment es destina al pagament de productivitats una quantitat aproximada de 1.445.000 € anuals. D’aquí que nosaltres ens preguntem, d’on trauran els més de 2.191.000 € que els falten per a poder dur a terme la seva proposta? o és només una proposta més de cara a la galeria?
Resulta obvi que nosaltres, com a forces sindicals, no renunciem a aconseguir millores econòmiques per a tothom, però la nostra responsabilitat sindical ens obliga a ser realistes i a no crear ni confusió ni falses expectatives a ningú. Per això hem elaborat una proposta de criteris objectius per a l’assignació de complements de productivitat que volem negociar amb la corporació i evitar així l’actual manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat i també universalitzar el cobrament d’aquests plus, evitant-se així l’actual segregació salarial que impedeix que tots els treballadors puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Podeu descarregar la nostra proposta de criteris objectius per a l'assignació dels complements de productivitat a l'Ajuntament de Tarragona en format PDF a la següent adreça:

http://www.asemit.com/productivitats.pdf

Ben cordialment,
Sindicats UGT i ASEMIT

NO! A L'ASSETJAMENT SINDICAL

L’ASEMIT denunciarà totes les formes de violència que es puguin produir als llocs de treball municipals. Cal reconèixer i rebutjar totes les formes que adopta la violència: la física, la verbal, la sexual, la psicològica...

Des de l’ASEMIT considerem que l'assetjament, en aquest cas sindical, no és un problema solament de les persones que el pateixen sinó que és necessari que tots actuem per tal de fer-lo desaparèixer, els sindicats els primers. Demà mateix parlarem amb el President de la Junta de Personal i li demanarem que retiri l'escrit que hi ha penjat a l'interior del plafó informatiu del seu sindicat CCOO.

COMUNICAT UGT-ASEMIT

Com segurament molts de vosaltres ja sabreu, en els darrers dies s’ha produït la dimissió de la Sra. Aïda Basarrate com a Secretària de la de la Junta de Personal i com a delegada de la USOC, fet que ha provocat un canvi en l’escenari sindical de l’actual Junta de Personal.
ASEMIT-UGT hem treballat des d’aquesta nova situació per intentar arribar a un compromís de col.laboració entre ASEMIT-UGT-CCOO, perque pensem que és el que pot donar millors resultats.
El camí és difícil, però la nostra voluntat de consens és ferma i així ho reflectirem a la Mesa Negociadora i a la Junta de Personal. Treballarem des d’aquesta postura per una defensa potent dels treballadors de l’Ajuntament de Tarragona, especialment en els temes pendents d’aquí a final d’any, com són les retribucions, les productivitats, la valoració de llocs de treball i l’acord/ conveni

AMNÈSIA INTERESSADA

Sembla mentida com som les persones, o millor dit, com funciona la memòria de les persones. Bé, tan és, començarem dient que no es pot desmentir una mentida, ja que és mentida. Els darrers escrits de CCOO no s’ajusten gens a la realitat que s’està vivint i que ells qualifiquen com a “fet excepcional”. En relació a aquest “fet excepcional”, és veritat que la companya Aïda Basarrate se n’ha anat de la USOC, i ho podem entendre, perquè més d’un de nosaltres, en el seu lloc, també ho hauríem fet.
Ens sorprèn que els avui escandalitzats pel transfuguisme, fa uns anys van abandonar la UGT emportant-se, no sempre amb honestedat, els seus afiliats.
També és cert que la companya Aïda Basarrate ha deixat la Secretaria de la Junta de Personal. Ara bé, el més cert i fonamental, que ningú explica, és que la companya Aïda va marxar de la USOC desprès d’una reunió del Sindicat, en la qual se li va plantejar que dimitís de Secretària General de la Secció Sindical de la USOC per no combregar amb la seva línia de treball. Aquest fet va suposar la culminació de tres anys de contínues desavinences, confrontacions i disputes personals internes amb les quals no hi estava gens d’acord.
Efectivament, per coherència sindical, darrera d’aquesta falta de confiança es produeix la sortida de la USOC.
Resulta evident que els companys de CCOO estan en absoluta contradicció utilitzant interessadament dues vares de mesurar ben diferents.
Nosaltres no ens vam oferir a la companya Aïda, com van fer els companys de CCOO, que van ser els primers en oferir-se en donar-li recolzament i suport si es quedava amb ells.
Obliden els companys de CCOO que la UGT fa poc més de dos anys, ja va patir el que ells denominen “fet excepcional”. Cal recordar-los que sota les sigles de la UGT van marxar vuit (8) companys, primer al grup mixt i poc desprès es van incorporar a la USOC i van deixar a la UGT amb un delegat a funcionaris i un delegat a laborals. I per descomptat, cap d’ells va dimitir com a delegat.
També convé recordar que en l’anterior Comitè d’Empresa un delegat de la Candidatura Independent es va veure compel·lit pels seus companys a presentar la dimissió després d’haver intentat passar-se, a canvi de no direm quines promeses, ( no cal furgar en la ferida d’ algú que va cometre un error però que en darrera instància va tenir la decència de rectificar) a les files de la llavors UGT, posteriorment grup d’ escindits i posteriorment USOC.
Si després d’aquest exercici de memòria, CCOO es manté en la seva postura de no pactar amb trànsfugues, ni amb aquells que acullen a trànsfugues, serà curiós esperar quina explicació donaran per mantenir un pacte amb qui no només és trànsfuga sinó que provoca de sotamà el transfuguisme.
Es veritat que darrerament la UGT va manifestar el seu interès per fer un procés d’aproximació amb els companys de CCOO, però també es veritat que els companys de CCOO, volien fer un procés d’aproximació amb la UGT només deixant fora els companys de l’ASEMIT. Per tant, no sabem a què juga CCOO.
Doncs NO i NO, companys! No a la manca de responsabilitat, no a la incontinència verbal i no a les cerimònies interessades de confusió i hipocresia per explicar les coses segons convenen en cada moment.
No sabem què passa amb els companys de CCOO, no sabem si es protagonisme, personalisme o ganes de superació. Si es tracta d’això darrer, realment s’han superat!

Sindicats UGT i ASEMIT